Funcions financeres: primera part

Esta categoria conté les funcions financeres matemàtiques del LibreOffice Calc.

IPDPE

Calcula el nivell d'interés dels terminis d'amortització fixa.

Sintaxi

IPDPE(Tipus; Període; PeríodesTotals; Inversió)

Tipus estableix el tipus d'interés periòdic.

Període és el nombre de terminis que s'han d'utilitzar per al càlcul dels interessos.

PeríodesTotals és el nombre total de terminis.

Inversió és la quantitat de la inversió.

Exemple

Per a un crèdit de 120.000 unitats monetàries, amb un període de 2 anys i terminis mensuals amb un tipus d'interés anual del 12%, cal saber la quantitat dels interessos al cap d'1,5 anys.

=IPDPE(1%;18;24;120000) = -300 unitats monetàries. L'interés mensual després d'1,5 anys és de 300 unitats monetàries.

CDECRAMOR

Calcula l'import de la depreciació en un període de liquidació en forma d'amortització decreixent. A diferència de CLINAMOR, en esta funció s'utilitza un coeficient de depreciació independent de la vida útil.

Sintaxi

AMORDEGRC(Cost; DatePurchased; FirstPeriod; Salvage; Period; Rate [; Basis])

Cost representa els costos d'adquisició.

DataDeCompra és la data d'adquisició.

PrimerPeríode és la data final del primer període de la liquidació.

ValorResidual és el valor residual del capital actiu al final de la seua vida útil.

Període és el període de liquidació que s'ha de tindre en compte.

Taxa és la taxa de depreciació.

La Base es tria d'una llista d'opcions i indica com s'ha de calcular l'any.

Base

Càlcul

0 or missing

Mètode americà (NASD), 12 mesos de 30 dies cadascun

1

Nombre exacte de dies en mesos, nombre exacte de dies en un any

2

Nombre exacte de dies del mes, l'any té 360 dies

3

Nombre exacte de dies del mes, l'any té 365 dies

4

Mètode europeu, 12 mesos de 30 dies cadascun


CLINAMOR

Calcula l'import de la depreciació en un període de liquidació en forma d'amortització lineal. Si es compra el capital actiu durant el període de liquidació, es té en compte l'import proporcional de la depreciació.

Sintaxi

AMORLINC(Cost; DatePurchased; FirstPeriod; Salvage; Period; Rate [; Basis])

Cost representa els costos d'adquisició.

DataDeCompra és la data d'adquisició.

PrimerPeríode és la data final del primer període de la liquidació.

ValorResidual és el valor residual del capital actiu al final de la seua vida útil.

Període és el període de liquidació que s'ha de tindre en compte.

Taxa és la taxa de depreciació.

La Base es tria d'una llista d'opcions i indica com s'ha de calcular l'any.

Base

Càlcul

0 or missing

Mètode americà (NASD), 12 mesos de 30 dies cadascun

1

Nombre exacte de dies en mesos, nombre exacte de dies en un any

2

Nombre exacte de dies del mes, l'any té 360 dies

3

Nombre exacte de dies del mes, l'any té 365 dies

4

Mètode europeu, 12 mesos de 30 dies cadascun


REBUT

Calcula l'import rebut que es paga per un valor de renda fixa en un moment determinat.

Sintaxi

RECEIVED(Settlement; Maturity; Investment; Discount [; Basis])

Liquidació és la data de compra del títol.

Venciment és la data en què venç el títol (caduca).

Inversió és el preu de compra.

Descompte és el percentatge de descompte en comprar el títol.

La Base es tria d'una llista d'opcions i indica com s'ha de calcular l'any.

Base

Càlcul

0 or missing

Mètode americà (NASD), 12 mesos de 30 dies cadascun

1

Nombre exacte de dies en mesos, nombre exacte de dies en un any

2

Nombre exacte de dies del mes, l'any té 360 dies

3

Nombre exacte de dies del mes, l'any té 365 dies

4

Mètode europeu, 12 mesos de 30 dies cadascun


Exemple

Data de liquidació: 15 de febrer del 1999; data de venciment: 15 de maig del 1999; quantitat de la inversió: 1.000 unitats monetàries; descompte: 5,75%; base: saldo diari/360 = 2.

La quantitat que s'ha rebut en la data de venciment es calcula de la manera següent:

=REBUT("1999-02-15";"1999-05-15";1000;0,0575;2) retorna 1014,420266.

INTCOMPV

Calcula l'interés acumulat d'un títol en el cas d'un pagament únic en la data de liquidació.

Sintaxi

ACCRINTM(Issue; Settlement; Rate [; Par [; Basis]])

Emissió és la data d'emissió del títol.

Liquidació és la data en què s'han de calcular els interessos acumulats fins aquell moment.

Tipus és el tipus d'interés nominal anual (tipus d'interés del cupó).

Paritat és el valor a la par del títol.

La Base es tria d'una llista d'opcions i indica com s'ha de calcular l'any.

Base

Càlcul

0 or missing

Mètode americà (NASD), 12 mesos de 30 dies cadascun

1

Nombre exacte de dies en mesos, nombre exacte de dies en un any

2

Nombre exacte de dies del mes, l'any té 360 dies

3

Nombre exacte de dies del mes, l'any té 365 dies

4

Mètode europeu, 12 mesos de 30 dies cadascun


Exemple

Un títol s'emet l'1/4/2001. La data de venciment és el 15/6/2001. El tipus d'interés és del 0,1% o del 10% i la paritat és de 1.000 unitats monetàries. La base del càlcul diari/anual és el saldo diari (3). Quina és la quantitat d'interessos acumulats?

=INTCOMPV("2001-04-01";"2001-06-15";0,1;1000;3) retorna 20,54795.

INTCOMP

Calcula l'interés acumulat d'un títol en el cas de pagaments periòdics.

Sintaxi

ACCRINT(Issue; FirstInterest; Settlement; Rate; [Par]; Frequency [; Basis])

Emissió és la data d'emissió del títol.

PrimerInterés és la data del primer interés del títol.

Liquidació és la data en què s'han de calcular els interessos acumulats fins aquell moment.

Tipus és el tipus d'interés nominal anual (tipus d'interés del cupó)

Par (optional) is the par value of the security. If omitted, a default value of 1000 is used.

note

We recommend that you always specify the value that you require for ACCRINT’s Par argument, rather than allowing Calc to apply an arbitrary default. This will make your formula easier to understand and easier to maintain.


Freqüència és el nombre de pagaments d'interessos per any (1, 2 o 4).

La Base es tria d'una llista d'opcions i indica com s'ha de calcular l'any.

Base

Càlcul

0 or missing

Mètode americà (NASD), 12 mesos de 30 dies cadascun

1

Nombre exacte de dies en mesos, nombre exacte de dies en un any

2

Nombre exacte de dies del mes, l'any té 360 dies

3

Nombre exacte de dies del mes, l'any té 365 dies

4

Mètode europeu, 12 mesos de 30 dies cadascun


Exemple

Un títol s'emet el 28/2/2001. Es decideix que el primer interés serà el 31/8/2001. La data de liquidació és l'1/5/2001. El tipus d'interés és del 0,1% o del 10% i el valor nominal és de 1.000 unitats monetàries. L'interés es paga semestralment (la freqüència és 2). La base és el mètode dels EUA (0). Quina és la quantitat d'interessos acumulats?

=INTCOMP("2001-02-28";"2001-08-31";"2001-05-01";0,1;1000;2;0) retorna 16,94444.

DESC

Calcula la bonificació (el descompte) del títol en forma de percentatge.

Sintaxi

DISC(Settlement; Maturity; Price; Redemption [; Basis])

Liquidació és la data de compra del títol.

Venciment és la data en què venç el títol (caduca).

Preu és el preu del títol per cada 100 unitats monetàries de valor a la par.

Reemborsament representa el valor de reemborsament del títol per 100 unitats monetàries del valor a la par.

La Base es tria d'una llista d'opcions i indica com s'ha de calcular l'any.

Base

Càlcul

0 or missing

Mètode americà (NASD), 12 mesos de 30 dies cadascun

1

Nombre exacte de dies en mesos, nombre exacte de dies en un any

2

Nombre exacte de dies del mes, l'any té 360 dies

3

Nombre exacte de dies del mes, l'any té 365 dies

4

Mètode europeu, 12 mesos de 30 dies cadascun


Exemple

Es compra un títol el 25/1/2001; la data de venciment és el 15/11/2001. El preu (preu de compra) és 97, el valor de reemborsament és 100. Mitjançant el càlcul del saldo diari (base 3), a quant puja la liquidació (el descompte)?

=DESC("2001-01-25";"2001-11-15";97;100;3) retorna aproximadament 0,0372 o 3,72%.

DURATION

Calcula la duració d'un valor de renda fixa en anys.

note

Les funcions el nom de les quals acaba amb _ADD o _EXCEL 2003 retornen els mateixos resultats que les funcions corresponents del Microsoft Excel 2003 sense el sufix. Utilitzeu les funcions sense sufix per obtindre resultats basats en els estàndards internacionals.


Sintaxi

DURATION(Settlement; Maturity; Coupon; Yield; Frequency [; Basis])

Liquidació és la data de compra del títol.

Venciment és la data en què venç el títol (caduca).

Cupó és el tipus d'interés anual del cupó (el tipus d'interés nominal)

Rendiment és el rendiment anual del títol.

Freqüència és el nombre de pagaments d'interessos per any (1, 2 o 4).

La Base es tria d'una llista d'opcions i indica com s'ha de calcular l'any.

Base

Càlcul

0 or missing

Mètode americà (NASD), 12 mesos de 30 dies cadascun

1

Nombre exacte de dies en mesos, nombre exacte de dies en un any

2

Nombre exacte de dies del mes, l'any té 360 dies

3

Nombre exacte de dies del mes, l'any té 365 dies

4

Mètode europeu, 12 mesos de 30 dies cadascun


Exemple

Es compra un títol el dia 1/1/2001; la data de venciment és l'1/1/2006. El tipus d'interés del cupó és del 8%. El rendiment és del 9,0%. L'interés es paga semestralment (la freqüència és 2). Si feu un càlcul (base 3) d'interessos sobre saldos diaris, quina és la duració?

=DURATION("2001-01-01";"2006-01-01";0.08;0.09;2;3) returns 4.2 years.

EFECTIU_ADD

Calcula la taxa anual equivalent a partir del tipus d'interés nominal i del nombre de pagaments d'interessos per any.

note

Les funcions el nom de les quals acaba amb _ADD o _EXCEL 2003 retornen els mateixos resultats que les funcions corresponents del Microsoft Excel 2003 sense el sufix. Utilitzeu les funcions sense sufix per obtindre resultats basats en els estàndards internacionals.


Sintaxi

EFECTIU_ADD(TipusNominal; NPerA)

TipusNominal representa el tipus d'interés nominal anual.

NPerA és el nombre de pagaments d'interessos per any.

Exemple

Quin és l'interés anual equivalent per a un interés nominal del 5,25% amb pagaments trimestrals?

=EFECTIU_ADD(0,0525;4) retorna 0,053543 o bé 5,3543%.

TIR

Calcula la taxa interna de rendibilitat d'una inversió. Els valors representen el flux d'efectiu a intervals regulars; com a mínim un dels valors ha de ser negatiu (pagaments), i com a mínim un dels valors ha de ser positiu (ingressos).

Si els pagaments es produeixen en intervals irregulars, feu servir la funció TIRX.

Sintaxi

IRR(Values [; Guess])

Valors representa una matriu que conté els valors.

Estimació (opcional) és el valor estimat. S'utilitza un mètode iteratiu per calcular la taxa interna de rendibilitat. Si només podeu proporcionar uns quants valors, proporcioneu una estimació inicial per habilitar la iteració.

Exemple

Si assumim que els continguts de les cel·les són A1=-10000, A2=3500, A3=7600 i A4=1000, el resultat de la fórmula =TIR(A1:A4) és 11,33%.

warning

Because of the iterative method used, it is possible for IRR to fail and return Error 523, with "Error: Calculation does not converge" in the status bar. In that case, try another value for Guess.


EFFECT

Retorna el tipus d'interés anual net d'un tipus d'interés nominal.

L'interés nominal es refereix a l'import d'interés que venç al final d'un període de càlcul. L'interés efectiu augmenta amb el nombre de pagaments fets. En altres paraules, l'interés sovint es paga en terminis (per exemple, mensualment o trimestralment) abans del final del període de càlcul.

Sintaxi

EFFECT(Nom; P)

Nom és l'interés nominal.

P és el nombre de períodes de pagament d'interessos per any.

Exemple

Si el tipus d'interés anual nominal és del 9,75% i es defineixen quatre períodes de càlcul d'interessos, quin és el tipus d'interés real (la taxa efectiva)?

=EFFECT(9.75%;4) = 10.11% The annual effective rate is therefore 10.11%.

VA

Retorna el valor actual d'una inversió fruit d'una sèrie de pagaments regulars.

Utilitzeu esta funció per calcular la quantitat de diners que heu d'invertir hui amb un interés fix per rebre una quantitat de diners (anualitat) determinada durant un nombre de períodes determinat. Opcionalment, també podeu definir l'import que ha de quedar disponible al final d'estos períodes. També podeu indicar si l'import s'ha de pagar al començament o al final d'un període.

Introduïu els valors en forma de nombres, d'expressions o de referències. Si, per exemple, obteniu interessos anuals del 8% però voleu utilitzar el mes com a període, introduïu 8%/12 a Tipus i el LibreOffice Calc calcularà el factor correcte automàticament.

Sintaxi

PV(Rate; NPer; Pmt [; FV [; Type]])

Tipus defineix el tipus d'interés per període.

NPer és el nombre total de períodes (període de pagament).

PMT és el pagament regular fet per període.

VF (opcional) defineix el valor futur que ha de restar quan s'haja pagat el darrer termini.

Tipus (opcional) és la data de venciment dels pagaments. Tipus = 1 vol dir que el pagament venç a l'inici d'un període i Tipus = 0 (valor per defecte) vol dir que venç al final del període.

En les funcions del LibreOffice Calc, els paràmetres marcats com a «opcionals» es poden ometre quan no hi ha cap altre paràmetre que els seguïsca. Per exemple, en una funció amb quatre paràmetres, en què els dos darrers estan marcats com a «opcionals», es pot ometre el paràmetre 4 o bé els paràmetres 3 i 4; en canvi, no es pot ometre únicament el paràmetre 3.

Exemple

Quin és el valor actual d'una inversió si es paguen 500 unitats monetàries mensualment i el tipus d'interés anual és del 8%? El període de pagament és de 48 mesos i queden 20.000 unitats per al final del període de pagament.

=VA(8%/12;48;500;20000) = -35.019,37 unitats monetàries. En les condicions indicades, heu de dipositar 35.019,37 unitats monetàries hui si voleu rebre 500 unitats monetàries al mes durant 48 mesos i tindre 20.000 unitats monetàries restants al final. Una verificació encreuada mostra que 48 x 500 unitats monetàries + 20.000 unitats monetàries = 44.000 unitats monetàries. La diferència entre este import i les 35.000 unitats monetàries dipositades representa els interessos pagats.

Si introduïu referències a la fórmula en comptes d'introduir-hi estos valors, podeu calcular qualsevol nombre del tipus "Si-llavors". Recordeu que heu de definir les referències a les constants com a referències absolutes. Podeu trobar exemples d'este tipus d'aplicació a les funcions de depreciació.

BDD

Retorna la depreciació d'un actiu en un període determinat mitjançant el mètode aritmètic decreixent.

Utilitzeu esta forma de depreciació si necessiteu un valor més alt de depreciació inicial, a diferència de la depreciació lineal. El valor de depreciació disminueix amb cada període; normalment, s'utilitza en aquells actius que perden més valor poc després d'adquirir-los (per exemple, automòbils o ordinadors). Tingueu en compte que el valor comptable mai no arribarà a zero amb este tipus de càlcul.

Sintaxi

DDB(Cost; Salvage; Life; Period [; Factor])

Cost fixa el cost inicial d'un actiu.

ValorResidual fixa el valor d'un actiu en acabar la seua vida útil.

Vida és el nombre de períodes (per exemple, anys o mesos) que defineixen la duració de la utilització de l'actiu.

Període és el període per al qual s'ha de calcular el valor.

Factor (opcional) és el factor de reducció de la depreciació. Si no introduïu cap valor, el valor per defecte és el factor 2.

Exemple

Un equip informàtic amb un preu de compra de 75.000 unitats monetàries s'ha de depreciar mensualment durant 5 anys. El valor al final de la depreciació ha de ser d'una unitat monetària. El factor és 2.

=BDD(75000;1;60;12;2) = 1.721,81 unitats monetàries. Per tant, la depreciació doble decreixent al dotzè mes després de la compra és de 1.721,81 unitats monetàries.

BD

Retorna la depreciació d'un actiu en un període determinat mitjançant el mètode d'amortització de saldo decreixent.

Utilitzeu esta forma de depreciació si voleu aconseguir un valor de depreciació superior al començament de la depreciació (en contrast amb la depreciació lineal). El valor de depreciació es redueix amb cada període de depreciació a partir de la que es dedueix del cost inicial.

Sintaxi

DB(Cost; Salvage; Life; Period [; Month])

Cost és el cost inicial d'un actiu.

Valor residual és el valor d'un actiu al final de la depreciació.

Vida defineix el període durant el qual es deprecia un actiu.

Període és la duració d'un període. Heu d'indicar el període en la mateixa unitat de temps que el període de depreciació.

Mes (opcional) és el nombre de mesos del primer any de depreciació. Si no definiu cap entrada, s'utilitza 12 com a valor per defecte.

Exemple

Un sistema informàtic amb un cost inicial de 25.000 unitats monetàries es depreciarà en un període de tres anys. El valor residual serà de 1.000 unitats monetàries. Un període és de 30 dies.

=BD(25000;1000;36;1;6) = 1.075,00 unitats monetàries

La depreciació decreixent fixa d'un sistema informàtic és de 1.075,00 unitats monetàries.

DTA

Retorna la taxa de depreciació aritmètica decreixent.

Utilitzeu esta funció per calcular la quantitat de depreciació per a un període de l'interval total de depreciació d'un objecte. La depreciació aritmètica decreixent redueix la quantitat de depreciació d'un període a un altre amb una suma fixa.

Sintaxi

DTA(Cost; ValorResidual; Vida; Període)

Cost és el cost inicial d'un actiu.

ValorResidual és el valor d'un actiu després de la depreciació.

Vida és el període que determina el nombre de períodes de depreciació de l'actiu.

Període defineix el període per al qual s'ha de calcular la depreciació.

Exemple

Un sistema de vídeo que inicialment costa 50.000 unitats monetàries es depreciarà anualment durant els 5 anys següents. El valor residual serà de 10.000 unitats monetàries. Voleu calcular la depreciació per al primer any.

=DTA(50000;10000;5;1)=13.333,33 unitats monetàries. L'import de la depreciació per al primer any és de 13.333,33 unitats monetàries.

Per fer-se una idea de les taxes de depreciació per període, és millor definir una taula de depreciació. En introduir les diferents fórmules de depreciació disponibles al LibreOffice Calc l'una al costat de l'altra, podreu veure quina forma de depreciació és la més apropiada. Introduïu la taula de la manera següent:

A

B

C

D

E

1

Cost inicial

Valor residual

Vida útil

Període de temps

Deprec. DTA

2

50.000 unitats monetàries

10.000 unitats monetàries

5

1

13.333,33 unitats monetàries

3

2

10.666,67 unitats monetàries

4

3

8.000,00 unitats monetàries

5

4

5.333,33 unitats monetàries

6

5

2.666,67 unitats monetàries

7

6

0,00 unitats monetàries

8

7

9

8

10

9

11

10

12

13

0

Total

40.000,00 unitats monetàries


La fórmula d'E2 és la següent:

=DTA($A$2;$B$2;$C$2;D2)

Esta fórmula es duplica a la columna E fins a la cel·la E11 (seleccioneu E2 i arrossegueu la cantonada inferior dreta amb el ratolí).

La cel·la E13 conté la fórmula que s'ha d'utilitzar per comprovar el total de les quantitats de depreciació. Utilitza la funció SUMASI, ja que no s'han de tindre en compte els valors negatius de les cel·les E8:E11. La cel·la A13 conté la condició >0. La fórmula d'E13 és la següent:

=SUMASI(E2:E11;A13)

Ara podeu veure la depreciació en 10 anys, consultar-la amb un valor residual d'una unitat monetària, introduir un altre cost inicial, etcètera.

Funcions financeres: segona part

Funcions financeres: tercera part

Funcions per categoria

Ens cal la vostra ajuda!