Ajuda del LibreOffice 24.8
Obri l'auxiliar de funcions, que vos permet crear fórmules interactivament.
Abans d'iniciar l'auxiliar, seleccioneu una cel·la o un interval de cel·les del full actual, per tal de determinar la posició en què s'inserirà la fórmula.
Vos podeu baixar l'especificació ODFF (OpenDocument Format Formula) completa des del lloc web d'OASIS.
L'Auxiliar de funcions té dues pestanyes: la pestanya Funcions s'utilitza per crear fórmules i la pestanya Estructura permet comprovar la construcció de les fórmules.
Cerca per una part del nom de la funció.
Enumera les categories a les quals estan assignades les diverses funcions. Seleccioneu una categoria per a visualitzar les funcions adequades en el camp de llista que apareix a sota. Seleccioneu «Totes» per a visualitzar totes les funcions per ordre alfabètic, independentment de la categoria a la qual pertanyin. «Utilitzat per darrer cop» mostra les últimes funcions que heu fet servir.
Podeu explorar la llista de categories i de funcions sencera.
Mostra les funcions que s'han trobat a la categoria seleccionada. Feu doble clic per a seleccionar una funció. Un sol clic mostra una descripció curta de la funció.
Indica que la funció seleccionada s'ha d'inserir en l'interval de cel·les seleccionat com una fórmula matricial. Les fórmules matricials s'apliquen a diverses cel·les. Cada cel·la de la matriu conté la fórmula, no com a còpia sinó com una fórmula comuna que comparteixen totes les cel·les de la matriu.
L'opció Matriu fa el mateix que prémer OrdreCtrl+Maj+Retorn. L'opció es fa servir per a introduir i confirmar fórmules al full. La fórmula s'insereix com a matricial; aquest fet s'indica mitjançant dues claus: { }.
La mida màxima d'un interval de matriu és de 128 per 128 cel·les.
Quan feu doble clic en una funció, el camp d'entrada d'arguments apareixerà al costat dret del diàleg. Per seleccionar com argument la referència a una cel·la, feu clic directament a la cel·la, o arrossegueu l'interval requerit mentre manteniu premut el botó del ratolí a través del full. També podeu introduir valors numèrics i altres valors o referències directament als camps corresponents del diàleg. Quan utilitzeu entrades data assegureu-vos d'utilitzar el format correcte. Feu clic a D'acord per inserir el resultat al full de càlcul.
Tan prompte introduïu arguments a la funció, es calcula el resultat. Aquesta previsualització vos informa si el càlcul es pot dur a terme amb els arguments donats. Si com a resultat es produeix un error, es mostrarà el codi d'error.
Els arguments obligatoris s'indiquen mitjançant noms en negreta.
Permet accedir a un nivell subordinat de l'Auxiliar de funcions per a incrustar una altra funció dins de la funció, en lloc d'incrustar-hi un valor o una referència.
El nombre de camps de text visibles depèn de la funció. Introduïu els arguments directament en els camps d'argument o feu clic en una cel·la de la taula.
Mostra el resultat del càlcul o un missatge d'error.
Mostra la fórmula que s'ha creat. Escriviu les entrades directament o creeu la fórmula amb l'ajuda de l'auxiliar.
Mou el focus arrere entre les components de la fórmula, i els marca a mesura que ho fa.
Per seleccionar una única funció d'una fórmula complexa que consta de diverses funcions, feu doble clic a la funció a la finestra de fórmules.
Avança entre els elements que componen la fórmula en la finestra de fórmula. Aquest botó també es pot utilitzar per a assignar funcions a la fórmula. Si seleccioneu una funció i feu clic al botó Següent, la selecció apareix a la finestra de fórmula.
Feu doble clic en una funció a la finestra de selecció per transferir-la a la finestra de fórmules.
Finalitza l'Auxiliar de fórmules i transfereix la fórmula a les cel·les seleccionades.
Tanca el diàleg sense implementar la fórmula.
En esta pàgina podeu visualitzar l'estructura de la funció.
Si inicieu l'Auxiliar de funcions mentre el cursor de cel·la està situat en una cel·la que ja conté una funció, s'obri la pestanya Estructura i mostra la composició de la fórmula actual.
Mostra una representació jeràrquica de la funció actual. Per a mostrar els arguments o amagar-los, feu clic en el signe de suma (+) o resta (−) que hi ha al davant.
Els punts blaus indiquen els arguments que s'han introduït correctament; els punts rojos representen tipus de dades incorrectes. Per exemple, si la funció SUMA conté un argument de text, este argument apareixerà en roig perquè la funció SUMA només admet entrades numèriques.