Funciones financieres, segunda parte

P'aportar a esta orde...

Inxertar - Función - Categoría Finances


Tornar a les funciones financieres, parte 1

Tornar a les funciones financieres, parte 3

AMORTIZACIÓN

Devuelve pa un períodu dáu'l pagu sobre la cantidá principal d'una inversión basada en pagos constantes y periódicos y nun interés constante.

Sintaxis

PPMT(Rate; Period; NPer; PV [ ; FV [ ; Type ] ])

Tasa define'l tipu d'interés periódicu.

El Períodu ye'l períodu d'amortización. P = 1 pal primeru y P = NPer pal últimu períodu.

NPer ye'l númberu total de períodos mientres los cualos l'añalidá ye pagada.

VA define'l valor actual na secuencia de pagos.

VF (opcional) ye'l valor (futuru) deseyáu.

Tipu (opcional) define la fecha de vencimientu. F = 1 pal pagu nel empiezu d'un períodu y F = 0 pal pagu a la fin d'un períodu.

In the LibreOffice Calc functions, parameters marked as "optional" can be left out only when no parameter follows. For example, in a function with four parameters, where the last two parameters are marked as "optional", you can leave out parameter 4 or parameters 3 and 4, but you cannot leave out parameter 3 alone.

Exemplu

¿Cuál ye'l pagu mensual periódicu con un interés añal del 8,75% mientres un períodu de 3 años? El valor efeutivu ye de 5.000 unidaes monetaries y siempres se paga al empiezu d'un períodu. El valor futuru ye de 8.000 unidaes monetaries.

=AMORTIZACION(8,75%/12;1;36;5000;8000;1) = -350,99 unidaes monetaries.

DURACION.MODIF

Calcula la duración Macauley modificada, n'años, d'un títulu d'interés fixu.

Sintaxis

MDURATION(Settlement; Maturity; Coupon; Yield; Frequency [; Basis])

Lliquidación ye la fecha de compra de la garantía.

Vencimientu ye la fecha cuando la garantía vence (expira).

Cupón ye la tasa añal d'interés de cupón (tasa nominal d'interés)

Rindimientu ye la ganancia añal del títulu.

Frecuencia ye la cantidá de pagos d'interés al añu (1, 2 o 4).

Base ye escoyíu d'ente una llista d'opciones ya indícase como l'añu va haber de calcular.

Base

Cálculu

0 or missing

Métodu d'EE.XX. (NASD), 12 meses a 30 díes cada mes

1

cantidá esacta de díes del mes, cantidá esacta de díes del añu

2

cantidá esacta de díes del mes, pa un añu tómense 360 díes.

3

cantidá esacta de díes del mes, pa un añu tómense 365 díes

4

Métodu d'Europa, 12 meses a 30 díes


Exemplu

Un seguru ye mercáu'l 1.1.2001; la fecha de vencimientu ye'l 1.1.2006. La tasa d'interés nominal ye 8%. El creitu xube a 9,0%. Los intereses paguen cada mediu añu (Frecuencia ye 2). Usando'l cálculu diariu d'interés (base 3) ¿Cuál ye la duración modificada?

=MDURATION("2001-01-01"; "2006-01-01"; 0.08; 0.09; 2; 3) returns 4.02 years.

LLETRA.DE.TES.EQV.A.BONO

Calculates the annual return on a treasury bill. A treasury bill is purchased on the settlement date and sold at the full par value on the maturity date, that must fall within the same year. A discount is deducted from the purchase price.

Sintaxis

LLETRA.DE.TES.EQV.A.BONO(Lliquidación; Vencimientu; Descuentu)

Lliquidación ye la fecha de compra de la garantía.

Vencimientu ye la fecha cuando la garantía vence (expira).

Descuentu ye'l porcentaxe de descuentu na compra del títulu.

Exemplu

Fecha de constitución: 31 de marzu de 1999, fecha de vencimientu: 1 de xunu de 1999, descuentu: 9,14 per cientu.

L'interés de la lletra de l'ayalga correspondiente a un valor llograr d'esta forma:

=TBILLEQ("1999-03-31";"1999-06-01"; 0.0914) returns 0.094151 or 9.4151 per cent.

LLETRA.DE.TES.PRECIU

Calcula'l preciu d'una lletra de l'ayalga por 100 unidaes monetaries.

Sintaxis

LLETRA.DE.TES.PRECIU(Lliquidación; Maduror; Descuentu)

Lliquidación ye la fecha de compra de la garantía.

Vencimientu ye la fecha cuando la garantía vence (expira).

Descuentu ye'l porcentaxe de descuentu na alquisición del seguru.

Exemplu

Fecha de lliquidación: 31 de marzu de 1999, fecha de vencimientu: 1 de xunu de 1999, descuentu: 9 per cientu.

El preciu de la lletra de l'ayalga llograr d'esta forma:

=TBILLPRICE("1999-03-31";"1999-06-01"; 0.09) returns 98.45.

LLETRA.DE.TES.RENDTO

Calcula'l rendimientu d'una lletra de l'ayalga.

Sintaxis

LLETRA.DE.TES.RENDTO(Constitución; Vencimientu; Preciu)

Lliquidación ye la fecha de compra de la garantía.

Vencimientu ye la fecha cuando la garantía vence (expira).

Preciu ye'l preciu de la seguridá (preciu adquiríu) por cada 100 unidaes monetaries de valor nominal.

Exemplu

Fecha de lliquidación: 31 de marzu de 1999, fecha de vencimientu: 1 de xunu de 1999, preciu: 98,45 unidaes de moneda.

El réditu de la lletra deducir d'esta forma:

=TBILLYIELD("1999-03-31";"1999-06-01"; 98.45) returns 0.091417 or 9.1417 per cent.

MIRR

Calcula l'interés internu modificáu d'una serie d'inversiones.

Sintaxis

MIRR(Valores; Inversiones; Tasa_reinversión)

Los Valores correspuenden a la matriz o referencia de caxella d'aquelles caxelles que'l so conteníu correspuende a los pagos.

La Inversión ye la tasa d'interés de les inversiones (los valores negativos de la matriz).

TasaReinversión: la tasa d'intereses de la reinversión (los valores positivos de la matríz

Exemplu

Assuming a cell content of A1 = -5, A2 = 10, A3 = 15, y A4 = 8, y un valor d'inversión de 0,5 y un valor de 0,1 reinversión, la resultancia ye 94,16%.

MONEDA.DEC

Convierte una cotización especificada como fraición decimal en númberu con decimales.

Sintaxis

MONEDA.DEC(FraiciónMonetaria; Fraición)

FraiciónMonetaria ye un númberu dáu como fraición decimal.

La Fraición ye un númberu enteru que s'usa como denominador de la fraición decimal.

Exemplu

=MONEDA.DEC(1,02;16) representa a 1 y 2/16. Da como resultáu 1,125.

=MONEDA.DEC(1,1;8) representa a 1 y 1/8. Da como resultáu 1,125.

MONEDA.FRAC

Convierte una cotización con decimales nuna fraición decimal mista.

Sintaxis

MONEDA.FRAC(MonedaDecimal; Fraición)

El parámetru MonedaDecimal ye un númberu decimal.

La Fraición ye un númberu enteru que s'usa como denominador de la fraición decimal.

Exemplu

=MONEDA.FRAC(1,125;16) convierte a dieciseisavos. La resultancia ye 1,02 que significa 1 y 2/16.

=MONEDA.FRAC(1,125;8) convierte a octavos. La resultancia ye 1,1 pa indicar 1 y 1/8.

PAGU

Calcula los pagos regulares (añalidaes) d'una inversión con un tipu d'interés constante.

Sintaxis

PMT(Rate; NPer; PV [ ; [ FV ] [ ; Type ] ])

Tasa define'l tipu d'interés periódicu.

NPer ye'l númberu de períodos nos cualos l'añalidá ye pagada.

VA ye'l valor actual (valor n'efeutivu) nuna secuencia de pagos.

VF (opcional) define'l valor futuru, una vegada remataos los períodos de pagu.

El Tipu ye la fecha de vencimientu de los pagos periódicos. Cuando'l Tipu ye 1 indica que'l pagu ye de primeres del períodu, y cuando Tipu ye 0 indica que'l pagu vence a la fin de cada períodu.

In the LibreOffice Calc functions, parameters marked as "optional" can be left out only when no parameter follows. For example, in a function with four parameters, where the last two parameters are marked as "optional", you can leave out parameter 4 or parameters 3 and 4, but you cannot leave out parameter 3 alone.

Exemplu

¿Cuálos son los pagos periódicos con un interés añal de 1,99% si'l tiempu de pagu ye de 3 años y el valor efeutivu ye de 25.000 unidaes monetaries? Hai 36 meses como 36 períodos de pagu, y l'interés por períodu de pagu ye de 1,99%/12.

=PAGU(1,99%/12;36;25000) = -715,96 unidaes monetaries. Poro, el pagu mensual periódicu ye de 715,96 unidaes monetaries.

PAGU.INT.ENTE

Calcula los pagos d'intereses acumulaos, esto ye, l'interés total, d'una inversión, basándose nun tipu d'interés constante.

Sintaxis

PAGU.INT.ENTE(Tasa; NPer; VA; S; Y; Tipu)

Tasa define'l tipu d'interés periódicu.

NPer ye'l períodu de pagu col númberu total de períodos. NPER tamién pue ser un valor non enteru.

VA define'l valor actual na secuencia de pagos.

I ye'l períodu inicial.

Y ye l'últimu períodu.

Tipu ye la fecha de vencimientu del pagu al empiezu o a la fin de cada períodu.

Exemplu

¿Cuálos son los pagos d'intereses con un interés añal d'un 5,5%, un períodu de pagu de pagos mensuales mientres 2 años y un valor efeutivu de 5.000 unidaes monetaries? El períodu d'entamu ye'l 4.º y el períodu final ye'l 6.º. La fecha de pagu ye al empiezu de cada períodu.

=PAGU.INT.ENTE(5,5%/12;24;5000;4;6;1) = -57,54 unidaes monetaries. Los pagos d'intereses ente'l 4to y el 6to períodu son de 57,54 unidaes monetaries.

PAGU.INT.ENTE_ADD

Calcula l'interés acumuláu pa un períodu.

note

The functions whose names end with _ADD or _EXCEL2003 return the same results as the corresponding Microsoft Excel 2003 functions without the suffix. Use the functions without suffix to get results based on international standards.


Sintaxis

PAGU.INT.ENTE_AGR(Tasa; NPer; VA; IniciodelPeríodo; FindelPeríodo; Tipu)

Tasa ye la tasa d'interés per cada períodu.

El parámetru NPer indica'l númberu total de períodos de pagu. La tasa y «NPer» tienen d'espresase na mesma unidá, y calculase dambes añalmente o mensualmente.

VP ye'l valor actual.

InicioPeríodo ye'l primer períodu de pagu pal cálculu.

FinPeríodo ye l'últimu períodu de pagu pal cálculu.

Tipu ye'l maduror d'un pagu a la fin del periodu (Tipu = 0) o al empiezu del periodu (Tipu = 1).

Exemplu

Tómase'l siguiente préstamu hipotecariu pa una casa:

Tasa: 9,00 per cientu añal (9% / 12 = 0,0075), Duración: 30 años (NPER = 30 * 12 = 360), Va: 125000 unidaes monetaries.

¿Qué cantidá n'intereses tien de pagar nel segundu añu del préstamu hipotecariu (esto ye, nel periodu 12 a 24?

=PAGU.INT.ENTE_ADD(0,0075;360;125000;13;24;0) da como resultáu -11135,23.

¿Cuántos intereses tendrá de pagar nel primer mes?

=PAGU.INT.ENTE_AGR(0.0075;360;125000;1;1;0) devuelve -937.50.

PAGU.PRINC.ENTE

Calcula l'interés acumulativu pagu pa un períodu d'inversión con una tasa d'interés constante.

Sintaxis

PAGU.PRINC.ENTE(Tasa; NPer; Va; I; F; Tipu)

Tasa define'l tipu d'interés periódicu.

NPer ye'l períodu de pagu col númberu total de períodos. NPER tamién pue ser un valor non enteru.

VA define'l valor actual na secuencia de pagos.

I ye'l períodu inicial.

Y ye l'últimu períodu.

Tipu ye la fecha de vencimientu del pagu al empiezu o a la fin de cada períodu.

Exemplu

¿Cuálos son importar liquidaos si la tasa d'interés añal ye del 5,5% mientres 36 meses? El valor efeutivu ye de 15.000 unidaes monetaries. L'importe liquidáu calcular ente'l períodu 10 y el 18. La fecha de vencimientu ye a la fin del períodu.

=PAGU.PRINC.ENTE(5,5%/12;36;15000;10;18;0) = -3669,74 unidaes monetaries. El monto total pagu ente los períodos 10 y 18 ye de 3669.74 unidaes monetaries.

PAGU.PRINC.ENTE_ADD

Calcula l'amortización acumulada d'un préstamu nun períodu.

note

The functions whose names end with _ADD or _EXCEL2003 return the same results as the corresponding Microsoft Excel 2003 functions without the suffix. Use the functions without suffix to get results based on international standards.


Sintaxis

PAGU.PRINC.ENTE_AGR(Tasa; NPer; NA; InicioPeríodo; FinPeríodo; Tipu)

Tasa ye la tasa d'interés per cada períodu.

El parámetru NPer indica'l númberu total de períodos de pagu. La tasa y «NPer» tienen d'espresase na mesma unidá, y calculase dambes añalmente o mensualmente.

VP ye'l valor actual.

InicioPeríodo ye'l primer períodu de pagu pal cálculu.

FinPeríodo ye l'últimu períodu de pagu pal cálculu.

Tipu ye'l maduror d'un pagu a la fin del periodu (Tipu = 0) o al empiezu del periodu (Tipu = 1).

Exemplu

Tómase'l siguiente préstamu hipotecariu pa una casa:

Interés: 9,00 per cientu per añu (9% / 12 = 0,0075), plazu: 30 años (periodos de pagu = 30 * 12 = 360), VA: 125000 unidaes monetaries.

¿Cuál ye l'amortización a devolver el segundu añu del préstamu hipotecariu (mientres los periodos 13 a 24)?

=PAGU.INT.ENTE_ADD(0,0075;360;125000;13;24;0) devuelve -934.1071

El primer mes va devolver como amortización la siguiente cantidá:

=PAGU.PRINC.ENTE_ADD(0,0075;360;125000;1;1;0) da como resultáu -68,27827

PDURATION

Calcula la cantidá de períodos que rique una inversión p'algamar el valor deseyáu.

Sintaxis

PDURATION(Rate; PV; FV)

La Tasa ye una constante. La tasa d'interés calcular pa tol períodu de duración. La tasa d'interés per períodu calcúlase estremando la tasa d'interés pola duración calculada. La tasa interna pa una añalidá escríbese como Tasa/12.

VA ye'l valor actual. El valor n'efeutivu ye'l depósitu d'efeutivu o'l valor n'efeutivu actual d'un subsidiu en beneficiu. Como un valor de depósitu un valor positivu ten de ser introducíu; el depósitu nun tien de ser 0 o <0.

VF ye'l valor esperáu. El valor futuru determina'l valor deseyáu (futuru) del depósitu.

Exemplu

Con una tasa d'interés del 4,75 %, un valor actual de 25.000 unidaes monetaries y un valor esperáu de 1.000.000 unidaes monetaries, resulta un plazu de 79,49 períodos de pagu. El pagu periódicu resulta d'estremar el valor futuru pol plazu, esto ye: 1.000.000/79,49=12.580,20.

PRECIU

Calcula'l valor de mercáu d'un títulu d'interés fixu con un valor nominal de 100 unidaes monetaries como función del rendimientu previstu.

Sintaxis

PRICE(Settlement; Maturity; Rate; Yield; Redemption; Frequency [; Basis])

Lliquidación ye la fecha de compra de la garantía.

Vencimientu ye la fecha cuando la garantía vence (expira).

Tasa ye la tasa d'interés nominal añal (tasa d'interés del cupón)

Rindimientu ye la ganancia añal del títulu.

Redención ye'l valor de redención del seguru por cada 100 unidaes monetaries de valor nominal.

Frecuencia ye la cantidá de pagos d'interés al añu (1, 2 o 4).

Base ye escoyíu d'ente una llista d'opciones ya indícase como l'añu va haber de calcular.

Base

Cálculu

0 or missing

Métodu d'EE.XX. (NASD), 12 meses a 30 díes cada mes

1

cantidá esacta de díes del mes, cantidá esacta de díes del añu

2

cantidá esacta de díes del mes, pa un añu tómense 360 díes.

3

cantidá esacta de díes del mes, pa un añu tómense 365 díes

4

Métodu d'Europa, 12 meses a 30 díes


Exemplu

Un seguru ye mercáu'l 15.2.1999; la fecha de vencimientu ye'l 15.11.2007. La tasa nominal d'interés ye del 5,75%. El rendimientu ye del 6,5%. El valor de rendimientu ye de 100 unidaes monetaries. L'interés págase semestralmente (la frecuencia ye 2). Efeutuando'l cálculu con base 0, el preciu ye'l siguiente:

=PRICE("1999-02-15"; "2007-11-15"; 0.0575; 0.065; 100; 2; 0) returns 95.04287.

PRECIU.DESCUENTU

Calcula'l preciu por 100 unidaes monetaries de valor nominal d'un títulu ensin interés asociáu.

Sintaxis

PRICEDISC(Settlement; Maturity; Discount; Redemption [; Basis])

Lliquidación ye la fecha de compra de la garantía.

Vencimientu ye la fecha cuando la garantía vence (expira).

Descuentu ye'l descuentu d'un títulu espresáu en porcentaxe.

Redención ye'l valor de redención del seguru por cada 100 unidaes monetaries de valor nominal.

Base ye escoyíu d'ente una llista d'opciones ya indícase como l'añu va haber de calcular.

Base

Cálculu

0 or missing

Métodu d'EE.XX. (NASD), 12 meses a 30 díes cada mes

1

cantidá esacta de díes del mes, cantidá esacta de díes del añu

2

cantidá esacta de díes del mes, pa un añu tómense 360 díes.

3

cantidá esacta de díes del mes, pa un añu tómense 365 díes

4

Métodu d'Europa, 12 meses a 30 díes


Exemplu

Un seguru ye mercáu'l 15/02/1999; la fecha de vencimientu ye'l 01/03/1999 El descuentu en porcentaxe ye de 5,25%. El valor de devolución ye 100. Realizando'l cálculu en base 2, el preciu descuentu va ser:

=PRICEDISC("1999-02-15"; "1999-03-01"; 0.0525; 100; 2) returns 99.79583.

PRECIU.VENCIMIENTU

Calcula'l preciu de 100 unidaes monetaries por valor d'un títulu, la fecha de pagu d'interés ye la fecha de vencimientu.

Sintaxis

PRICEMAT(Settlement; Maturity; Issue; Rate; Yield [; Basis])

Lliquidación ye la fecha de compra de la garantía.

Vencimientu ye la fecha cuando la garantía vence (expira).

Emisión ye la fecha d'emisión del seguru.

La Tasa indica la tasa d'interés del depósitu na fecha d'emisión.

Rindimientu ye la ganancia añal del títulu.

Base ye escoyíu d'ente una llista d'opciones ya indícase como l'añu va haber de calcular.

Base

Cálculu

0 or missing

Métodu d'EE.XX. (NASD), 12 meses a 30 díes cada mes

1

cantidá esacta de díes del mes, cantidá esacta de díes del añu

2

cantidá esacta de díes del mes, pa un añu tómense 360 díes.

3

cantidá esacta de díes del mes, pa un añu tómense 365 díes

4

Métodu d'Europa, 12 meses a 30 díes


Exemplu

Fecha de lliquidación: 15.02.1999, fecha de vencimientu: 13.04.1999, fecha d'emisión: 11.11.1998. Tipu d'interés: 6,1 per cientu, réditu: 6,1 per cientu, base: 30/360 = 0.

El preciu calcular d'esta forma:

=PRICEMAT("1999-02-15";"1999-04-13";"1998-11-11"; 0.061; 0.061;0) returns 99.98449888.

RENDTO

Calcula'l rendimientu d'un títulu.

Sintaxis

YIELD(Settlement; Maturity; Rate; Price; Redemption; Frequency [; Basis])

Lliquidación ye la fecha de compra de la garantía.

Vencimientu ye la fecha cuando la garantía vence (expira).

Tasa ye la tasa añal d'interés.

Preciu ye'l preciu de la seguridá (preciu alquiríu) por cada 100 unidaes monetaries de valor nominal.

Redención ye'l valor de redención del seguru por cada 100 unidaes monetaries de valor nominal.

Frecuencia ye la cantidá de pagos d'interés al añu (1, 2 o 4).

Base ye escoyíu d'ente una llista d'opciones ya indícase como l'añu va haber de calcular.

Base

Cálculu

0 or missing

Métodu d'EE.XX. (NASD), 12 meses a 30 díes cada mes

1

cantidá esacta de díes del mes, cantidá esacta de díes del añu

2

cantidá esacta de díes del mes, pa un añu tómense 360 díes.

3

cantidá esacta de díes del mes, pa un añu tómense 365 díes

4

Métodu d'Europa, 12 meses a 30 díes


Exemplu

Un seguru ye mercáu'l 15.2.1999. El vencimientu ye'l 15.11.2007. La tasa d'interés ye 5,75%. El preciu ye 95,04287 unidaes monetaries por 100 unidaes de valor nominal, el valor de devolución ye de 100 unidaes. Los intereses pagarán cada mediu añu (Frecuencia = 2) y la base ye 0. ¿A cuántu xube'l rendimientu?

=YIELD("1999-02-15"; "2007-11-15"; 0.0575 ;95.04287; 100; 2; 0) returns 0.065 or 6.50 per cent.

RENDTO.DESC

Calcula'l rendimientu añal d'un títulu ensin interés asociáu.

Sintaxis

YIELDDISC(Settlement; Maturity; Price; Redemption [; Basis])

Lliquidación ye la fecha de compra de la garantía.

Vencimientu ye la fecha cuando la garantía vence (expira).

Preciu ye'l preciu de la seguridá (preciu alquiríu) por cada 100 unidaes monetaries de valor nominal.

Redención ye'l valor de redención del seguru por cada 100 unidaes monetaries de valor nominal.

Base ye escoyíu d'ente una llista d'opciones ya indícase como l'añu va haber de calcular.

Base

Cálculu

0 or missing

Métodu d'EE.XX. (NASD), 12 meses a 30 díes cada mes

1

cantidá esacta de díes del mes, cantidá esacta de díes del añu

2

cantidá esacta de díes del mes, pa un añu tómense 360 díes.

3

cantidá esacta de díes del mes, pa un añu tómense 365 díes

4

Métodu d'Europa, 12 meses a 30 díes


Exemplu

Un seguru que nun apuerte intereses ye mercáu'l 15.2.1999. El vencimientu va ser el 1.3.1999. El preciu ye de 99,795 unidaes monetaries por 100 unidaes de valor nominal, el valor de devolución ye de 100 unidaes. La base ye 2. ¿A cuántu xube'l rendimientu?

=YIELDDISC("1999-02-15"; "1999-03-01"; 99.795; 100; 2) returns 0.052823 or 5.2823 per cent.

RENDTO.VENCTO

Calcula'l rendimientu añal d'un títulu que'l so interés pagar na fecha de vencimientu.

Sintaxis

YIELDMAT(Settlement; Maturity; Issue; Rate; Price [; Basis])

Lliquidación ye la fecha de compra de la garantía.

Vencimientu ye la fecha cuando la garantía vence (expira).

Emisión ye la fecha d'emisión del seguru.

La Tasa indica la tasa d'interés del depósitu na fecha d'emisión.

Preciu ye'l preciu de la seguridá (preciu alquiríu) por cada 100 unidaes monetaries de valor nominal.

Base ye escoyíu d'ente una llista d'opciones ya indícase como l'añu va haber de calcular.

Base

Cálculu

0 or missing

Métodu d'EE.XX. (NASD), 12 meses a 30 díes cada mes

1

cantidá esacta de díes del mes, cantidá esacta de díes del añu

2

cantidá esacta de díes del mes, pa un añu tómense 360 díes.

3

cantidá esacta de díes del mes, pa un añu tómense 365 díes

4

Métodu d'Europa, 12 meses a 30 díes


Exemplu

Un seguru ye mercáu'l 15.3.1999. El vencimientu ye'l 3.11.1999. La fecha d'emisión foi'l 8.11.1998. La tasa d'interés ye del 6,25%, el preciu son 100,0123 unidaes. La base ye 0. ¿A cuántu xube'l rendimientu?

=YIELDMAT("1999-03-15"; "1999-11-03"; "1998-11-08"; 0.0625; 100.0123; 0) returns 0.060954 or 6.0954 per cent.

SLN

Calcula la depreciación llinial d'un activu nun determináu períodu. L'importe de la depreciación ye'l mesmu mientres tol períodu de depreciación.

Sintaxis

SLN(Costo; Valor de salvamentu; Vida)

Costo ye'l costo inicial d'un activu.

Valor residual ye'l valor d'un activu al final de la depreciación.

Vida el períodu de depreciación determinando'l númberu de períodos na depreciación del activu.

Exemplu

Quierse amortizar un equipu d'oficina con un preciu de compra de 50.000 unidaes monetaries en 7 años. El valor residual a la fin de l'amortización envalorar en 3.500 unidaes monetaries.

=SLN(50000;3.500;84) = 553,57 unidaes monetaries. La depreciación mensual periódica del equipamientu d'oficina ye de 553,57 unidaes monetaries.

TASA.NOMINAL

Calcula la tasa d'interés nominal añal al respective d'un interés efeutivu y el númberu de períodos al añu.

Sintaxis

TASA.NOMINAL(Tasa_Efeutiva;NPerA)

Tasa efeutiva ye tasar d'interés efeutiva.

Períodu ye'l númberu de pagos d'intereses per períodu per añu.

Exemplu

¿A cuántu xube l'interés nominal añal al respective d'un interés efeutivu del 13,5 % si han de realizase doce pago d'intereses per añu?

=TASA.NOMINAL(13,5%;12) = 12,73%. La tasa nominal añal d'interés ye de 12,73%.

TASA.NOMINAL_ADD

Calcula'l tipu d'interés nominal añal a partir de la tasa efeutiva y el númberu de pagos d'intereses per añu.

note

The functions whose names end with _ADD or _EXCEL2003 return the same results as the corresponding Microsoft Excel 2003 functions without the suffix. Use the functions without suffix to get results based on international standards.


Sintaxis

TASA.NOMINAL_ADD(Tasa_Efeutiva; NPerA)

Tasa_Efeutiva ye la tasa d'interés efeutiva añal.

Períodu ye'l númberu de pagos d'intereses per añu.

Exemplu

¿Qué interés nominal resulta d'un interés efeutivu del 5,3543% y pagu trimestral?

=TASA.NOMINAL_ADD(5.3543%;4) devuelve 0.0525 or 5.25%.

VNA

Returns the present value of an investment based on a series of periodic cash flows and a discount rate. To get the net present value, subtract the cost of the project (the initial cash flow at time zero) from the returned value.

If the payments take place at irregular intervals, use the XNPV function.

Sintaxis

NPV(Rate; Number 1 [; Number 2 [; … [; Number 254]]])

Tasa ye'l tipu d'interés per períodu.

Number 1, Number 2, … , Number 254 are numbers, references to cells or to cell ranges of numbers.

note

This function ignores any text or empty cell within a data range. If you suspect wrong results from this function, look for text in the data ranges. To highlight text contents in a data range, use the value highlighting feature.


Exemplu

What is the net present value of periodic payments of 10, 20 and 30 currency units with a discount rate of 8.75%. At time zero the costs were paid as -40 currency units.

=VNA(8.75%;10;20;30) = 49.43 unidaes de moneda. El valor netu ye'l valor devueltu, menos los costos iniciales de 40 unidaes de moneda, por tanto, 9,43 unidaes de moneda.

Tornar a les funciones financieres, parte 1

Tornar a les funciones financieres, parte 3

Functions by Category

Please support us!