Glossari general

El glossari inclou explicacions d'alguns dels termes més importants que trobareu al LibreOffice.

Utilitzeu el glossari per cercar termes poc familiars que trobareu a qualsevol aplicació del LibreOffice.

ASCII

Abreviatura d'American Standard Code for Information Interchange (Codi estàndard americà per a l'intercanvi d'informació). ASCII és un conjunt de caràcters per visualitzar tipus de lletres en ordinadors personals. Està format per 128 caràcters que inclouen lletres, nombres, puntuació i símbols. L'ASCII ampliat conté 256 caràcters. Cada caràcter té un número únic assignat, també anomenat codi ASCII.

En les pàgines HTML, només hi hauran d'aparèixer caràcters del joc de caràcters ASCII de 7 bits. D'altres caràcters, com la dièresi alemanya, es distingeixen mitjançant un altre codi. Tot i així, podeu introduir caràcters de l'ASCII ampliat: el filtre d'exportació del LibreOffice farà les conversions necessàries.

Acoblament

Algunes finestres del LibreOffice, per exemple la finestra Estils i el Navegador, són finestres que es poden acoblar. Podeu moure estes finestres, redimensionar-les o acoblar-les a una vora. A cada vora podeu acoblar diverses finestres a la part superior o al costat; llavors, movent les línies de les vores, podeu canviar les proporcions relatives de les finestres.

Per a desacoblar i tornar a acoblar, manteniu premuda la tecla i feu doble clic en una àrea lliure de la finestra. A la finestra Estils, també podeu fer doble clic a la part grisa de la finestra que apareix al costat de les icones mentre manteniu premuda la tecla .

Acoblament (Amaga automàticament)

A qualsevol vora de la finestra on hi hagi una altra finestra acoblada veureu un botó que us permet mostrar o amagar la finestra.

• Si feu clic al botó de la vora de la finestra per mostrar la finestra, la finestra es continuarà veient fins que l'amagueu manualment un altre cop (amb el mateix botó).

• Si feu que es mostri la finestra fent clic a la vora, però no en el botó, activareu la funció Amaga automàticament. La funció Amaga automàticament us permet mostrar temporalment una finestra amagada fent clic a la vora. Quan feu clic en el document, la finestra acoblada s'amaga de nou.

Base de dades SQL / servidor SQL

Una base de dades SQL és un sistema de base de dades que proporciona una interfície SQL. Les bases de dades SQL s'utilitzen normalment en xarxes de client/servidor en les quals diferents clients accedeixen a un servidor central (per exemple, un servidor SQL). És per això que també s'anomenen bases de dades de servidors SQL, o per abreujar, servidors SQL.

Al LibreOffice, podeu integrar bases de dades SQL externes que es poden trobar tant al disc dur local com a la xarxa. L'accés s'aconsegueix a través d'ODBC, JDBC o una unitat nativa integrada al LibreOffice.

Base de dades relacional

Una base de dades relacional és una col·lecció d'elements de dades organitzades com a jocs de taules descrites formalment des de la qual es pot accedir a les dades o reconstruir-les de moltes maneres diferents, sense haver de reorganitzar les taules de la base de dades.

Un sistema de gestió de bases de dades relacionals (RDBMS) és un programa que us permet crear, actualitzar i administrar bases de dades relacionals. Un RDBMS agafa les expressions del llenguatge d'interrogació estructurat (SQL, Structured Query Language) introduïdes per l'usuari o contingudes en un programa d'aplicació i crea, actualitza o proporciona accés a la base de dades.

Un bon exemple de base de dades relacional pot ser una base de dades que contingui les taules Clients, Compres i Factures. A la taula Factures no hi ha cap dada de clients ni de compres, però la taula conté referències mitjançant enllaços relacionals o una relació als respectius camps de les taules Clients i Compres (per exemple, el camp de l'identificador de client de la taula Clients).

Botó de selecció de valors

Clau primària

Una clau primària serveix com a identificador únic dels camps de bases de dades. La identificació única dels camps de bases de dades s'utilitza en les bases de dades relacionals per accedir a dades d'altres taules. Si la referència es fa a una clau primària d'una altra taula, se'n diu clau externa.

Al LibreOffice podeu definir la clau primària des de la vista de disseny de taula si trieu l'ordre adequada des del menú contextual d'una capçalera de fila per al camp seleccionat.

Conforme al registre

Conforme al registre és un terme tipogràfic que s'utilitza en impressió. Aquest terme es refereix al peu d'impremta coherent de les línies dins d'una àrea tipus a la part davantera o posterior de les pàgines d'un llibre, d'un diari o d'una revista. La característica de conforme al registre fa que aquestes pàgines es llegeixin més fàcilment i evita que les ombres grises brillin entre les línies del text. El terme conforme al registre també fa referència a les línies en columnes de text adjacents que tenen la mateixa alçada.

Quan definiu un paràgraf, un estil de paràgraf o un estil de pàgina com a conforme al registre, les línies base dels caràcters afectats s'alineen a una graella de pàgina vertical, sense tenir en compte la mida del tipus de lletra o la presència de gràfics. Si voleu, podeu indicar el paràmetre per a aquesta graella com a propietat de l'estil de pàgina.

DDE

DDE vol dir Dynamic Data Exchange (Intercanvi dinàmic de dades), un predecessor d'OLE, Object Linking and Embedding (Enllaç i incrustació d'objectes). Amb el DDE, els objectes s'enllacen a través de la referència de fitxer, però no s'incrusten.

Podeu crear un enllaç DDE amb el mètode següent: seleccioneu cel·les d'un full de càlcul del Calc, copieu-les en el porta-retalls, canvieu a un altre full de càlcul i seleccioneu el diàleg Edita ▸ Enganxament especial. Seleccioneu l'opció Enllaç per inserir els continguts com a enllaç DDE. En activar un enllaç, l'àrea de cel·la inserida es llegirà des del seu fitxer original.

Desament relatiu i absolut

En diferents diàlegs (per exemple, Eines ▸ Text automàtic) podeu seleccionar si voleu desar els fitxers de manera relativa o absoluta.

Si trieu el desament relatiu, les referències als gràfics incrustats o a altres objectes del document es desaran relatives a la ubicació en el sistema de fitxers. En aquest cas, no importa on es registri l'estructura de directoris referenciada. Es trobaran els fitxers independentment de la ubicació, sempre que la referència es mantingui en la mateixa unitat o volum. Això és important si voleu que el document estigui disponible per a altres ordinadors que poden tenir una estructura de directoris, d'unitats o de noms de volum completament diferent. També es recomana el desament relatiu si voleu crear una estructura de directoris en un servidor d'Internet.

Si preferiu un desament absolut, totes les referències a altres fitxers també es definiran com a absolutes i es basaran en la unitat, volum o directori arrel respectiu. L'avantatge és que el document que conté les referències es pot moure a altres directoris o carpetes i les referències continuen essent vàlides.

Disposició complexa de text (CTL)

Les llengües amb disposició complexa de text poden tenir algunes de les característiques següents, o totes:

• La llengua s'escriu amb caràcters o pictogrames compostos de diverses parts.

• La direcció del text és de dreta a esquerra.

Actualment, el LibreOffice admet les llengües hindi, thai, hebreu i àrab com a llengües CTL.

Habiliteu la compatibilitat CTL a través de ▸ Configuració de la llengua ▸ Llengües.

Enllaç

L'ordre Enllaços es troba al menú Edita. Només es pot activar si en el document actual hi ha com a mínim un enllaç. En inserir una imatge, per exemple, podeu inserir-la directament en el document o inserir-la com a enllaç.

Quan s'insereix un objecte directament en un document, la mida del document augmenta com a mínim la mida de l'objecte en bytes. Podeu desar el document i obrir-lo en un altre ordinador, i l'objecte inserit romandrà en la mateixa posició dins el document.

Si inseriu l'objecte com a enllaç, només s'inserirà la referència al nom del fitxer. La mida del fitxer del document només augmenta per la referència al camí i del fitxer. Tanmateix, si obriu el document en un altre ordinador, el fitxer enllaçat haurà d'estar en la mateixa posició donada per la referència per tal de poder visualitzar l'objecte en el document.

Utilitzeu Edita ▸ Enllaços per veure quins fitxers s'han inserit com a enllaços. Es poden eliminar els enllaços si és necessari. Així es trencarà l'enllaç i s'inserirà l'objecte directament.

Formatació

En els programes de processament de textos i d'edició, la formatació fa referència a la disposició visual del text. Això inclou definir el format del paper, les vores de la pàgina, els tipus de lletra i els seus efectes, així com els sagnats i l'espaiat. Podeu formatar el text directament o amb els estils proporcionats pel LibreOffice.

Formatació directa i d'estils

La formatació sense estils d'un document s'anomena formatació «directa». Això vol dir que modifiqueu text o altres objectes, com marcs o taules, aplicant diferents atributs directament. El format s'aplica només a l'àrea seleccionada i tots els canvis s'han de fer separadament. D'altra banda, els estils no s'apliquen directament al text, sinó que es defineixen a la finestra Estils i després s'apliquen. Un dels avantatges és que quan canvieu un estil, totes les parts del document que tenen aquest estil assignat es modifiquen alhora.

Podeu suprimir la formatació directa del document si seleccioneu el text sencer amb les tecles de drecera +A i després trieu Format ▸ Formatació per defecte.

IME

IME vol dir Editor del mètode d'entrada, un programa que permet a l'usuari introduir caràcters complexos de jocs de caràcters no occidentals utilitzant un teclat estàndard.

Interlletratge

Interlletratge vol dir augmentar o disminuir la quantitat d'espai entre parelles de lletres per millorar l'aparença global del text.

Les taules d'interlletratge contenen informació sobre quins parells de lletres requereixen més espaiat. Generalment aquestes taules són un component d'un tipus de lletra.

JDBC

Podeu utilitzar l'API de connectivitat a bases de dades del Java (JDBC) per connectar a una base de dades des del LibreOffice. Els controladors JDBC estan escrits en el llenguatge de programació Java i són independents de la plataforma.

Línies vídues i òrfenes

Les línies vídues i les línies òrfenes són termes tipogràfics històrics, que s'han utilitzat durant molts anys. Una línia vídua fa referència a una línia curta al final d'un paràgraf, que quan s'imprimeix, apareix tota sola al principi de la pàgina següent. Una línia òrfena és, en contrast, la primera línia d'un paràgraf que quan s'imprimeix està sola a la part inferior de la pàgina anterior. En un document de text del LibreOffice podeu evitar automàticament que això passi a l'estil de paràgraf desitjat. En fer-ho, podeu determinar la quantitat mínima de línies que s'han de mantenir juntes en una pàgina.

Menú contextual

ODBC

La connectivitat oberta de bases de dades (ODBC, Open Database Connectivity) és una norma de protocol amb la qual les aplicacions poden accedir a sistemes de bases de dades. El llenguatge d'interrogació utilitzat és el llenguatge d'interrogació estructurat (SQL, Structured Query Language). Al LibreOffice, podeu determinar per a cada base de dades si voleu utilitzar ordres SQL per executar les consultes. Alternativament, fent clic amb el ratolí podeu utilitzar l'ajuda interactiva per a definir la vostra consulta i fer que el LibreOffice la tradueixi automàticament a SQL.

OLE

Els objectes d'enllaç i incrustació (OLE) es poden enllaçar o incrustar a un document de destinació. Amb la incrustació s'insereix una còpia de l'objecte i els detalls del programa d'origen en el document de destinació. Si voleu editar l'objecte, només cal que activeu el programa d'origen fent doble clic a l'objecte.

Objecte

Un objecte és un element de pantalla que conté dades. Pot referir-se a dades d'aplicació, com text o gràfics.

Els objectes són independents i no s'influeixen. A qualsevol objecte que conté dades se li poden assignar certes ordres. Per exemple, un objecte gràfic té ordres per a l'edició d'imatge i un full de càlcul conté ordres de càlcul.

Objecte Bézier

Desenvolupada pel matemàtic francès Pierre Bézier, una corba Bézier és una corba definida matemàticament que s'utilitza en aplicacions gràfiques de dues dimensions. La corba es defineix per quatre punts: la posició inicial i la final, i dos punts del mig separats. Els objectes Bézier es poden modificar movent aquests punts amb el ratolí.

OpenGL

L'OpenGL representa un llenguatge de gràfics en 3D, desenvolupat inicialment per SGI (Silicon Graphics Inc). Hi ha dues variants d'aquest llenguatge utilitzades habitualment: Microsoft OpenGL, desenvolupat per a utilitzar-se amb el Windows NT, i Cosmo OpenGL, fet per SGI. L'últim representa un llenguatge de gràfics independent per a totes les plataformes i tot tipus d'ordinadors, fins i tot es pot utilitzar en màquines sense maquinari gràfic especial per a 3D.

PNG

El gràfic de xarxa portàtil (PNG, Portable Network Graphics) és un format de fitxer per a gràfics. Aquests fitxers es comprimeixen amb un factor de compressió seleccionable, però a diferència del format JPG, els fitxers PNG es comprimeixen sense cap pèrdua d'informació.

RTF

El format de text enriquit (RTF) és un format de fitxer desenvolupat per a l'intercanvi de fitxers de text. Una característica especial és que la formatació es converteix a informació de text llegible directament. Desafortunadament, comparant-lo amb altres formats de fitxer, aquest format crea fitxers força grossos.

SQL

El llenguatge d'interrogació estructurat (SQL) és un llenguatge utilitzat per a consultes a bases de dades. Al LibreOffice podeu formular consultes tant en SQL o interactivament amb el ratolí.

Sistema numèric

Un sistema numèric ve determinat per la quantitat de caràcters disponible per a la representació de nombres. El sistema decimal, per exemple, està basat en deu números (de 0 a 9), el sistema binari està basat en dos números (0 i 1) i el sistema hexadecimal està basat en 16 caràcters (del 0 al 9 i de la A a la F).